El següent anunci ha estat extret de la revista Dominical del Periódico publicada el 3/1/10. Inicialment ens va sobtar la combinació de la imatge del nen plorant amb el següent eslògan: en navidad, no todos reciben lo que desean. Vam pensar que era molt irònica la combinació de la fotografia del nen amb jersei de rombes típic d’estètica adinerada, l’arbre de nadal de fons i el nen plorant. El lema publicitari sobreposat a la imatge ens indica que probablement el nen plora perquè no ha rebut els regals esperats i en canvi, la Cadena de ràdio sí: 4.819.000 oients. Segurament llegint únicament el lema publicitari no t’esperes aquesta fotografia: no t’esperes un nen occidental, blanc, ros, amb una estètica que ens indica que probablement és de família amonedada, plorant perquè no ha rebut tots els regals que esperava. Probablement t’esperes una fotografia que reflecteixi que no totes les persones al Nadal reben tot el que desitgen, però no precisament que no reben coses tant banals i superficials com poden ser els regals dels reis, el Pare Noel, el Tió, San Nicolás, Schmuzli, Babushka o altres figures nadalenques que reparteixen regals als nens i nenes. És per aquest motiu que hem traslladat l’eslògan a un altre context, amb una altre fotografia i donant per tant a l’anunci un significat completament diferent. Hem escollit una imatge d’una nena negra, pel contrast amb el nen blanc occidental; que està espantant les mosques que se li posen sobre el cap, que va vestida amb una samarreta ample, que li cobreix tot el cos i està descalça. La fotografia transmet pobresa, fam, manca de recursos i l’eslògan ironitza sobre el fet que hi ha nens i nenes que no només al Nadal no reben el que esperen sinó que durant tot l’any no reben coses tant essencials i bàsiques com són: l’aigua potable i els aliments, per a poder cobrir les necessitats bàsiques. Fent servir el mateix mètode que l’anunci, hem complementat amb xifres el missatge que volíem transmetre: la fam i la desnutrició maten anualment a 6 milions de nens i nenes, en contraposició a la xifra rècord d’oients de la Cadena Ser. Finalment, la frase Pase lo que pase eslògan que defineix la cadena i que sempre utilitza en tots els seus anuncis, tant a la ràdio, la televisió, les revistes, etc. l’hem escrit entre dos signes d’interrogació, intentant donar peu a la reflexió: passés el que passés aquesta nena estaria envoltada de fam i pobresa? Probablement no.
Abans de que es plantegés a classe que no només eren tecnologia els ordinadors, la televisió i el mòbil, entre d’altres objectes, no m’havia parat a pensar mai que entenem per tecnologia.
Si faig memòria és cert que a l’E.S.O i al batxillerat tecnològic, entra dins el currículum l’assignatura de tecnologia, que engloba molts temes diferents: el consum d'energia, el desenvolupament tecnològic, l'agricultura, la indústria, els serveis, el tractament dels residus, el dibuix tècnic, el tractament i la transmissió de la informació, entre d'altres. Per tant, podríem dir que probablement la tecnologia estudiada a secundària i batxillerat ja parteix d'un concepte molt més ampli de la tecnologia, un concepte més abstracte, un concepte que avarca àrees, temàtiques i conceptes molt diversos.
És estrany pensar en la tecnologia si hi englobem tot els grups dels quals parlaven els textos, però és veure les noves tecnologies des d’un altre punt de vista, des d’una altra perspectiva més àmplia i no per això s’hauria de donar menys importància. Tots i totes hem estudiat tecnologia, però realment no ens hem preguntat què és veritablement i que engloba. Ara que m'ho plantejo i intento no tancar-me a allò que desconec o en el qual no hi havia pensat, crec que realment la tecnologia pot incloure totes aquestes vessants i temàtiques diverses i un cop feta la tecnoautobiografia, on hi he inclòs les diferents perspectives de tecnologia, puc dir que probablement ja incloc en la meva visió de les noves tecnologies totes aquestes noves tecnologies.
La wiki que hem dissenyat conjuntament la Maria Lopez, la Cristina Jimenez i jo es pot trobar en el següent link: http://wiki-social.wikispaces.com/. El projecte que presentem està destinat a un grup de dones immigrades amb l'objectiu d'aprendre i fer ús de la llengua catalana per mitjà de l'informàtica. Concretament, es tracta d'un taller que es portaria a terme a l'Associació Cultural d'Amics de l'Àfrica de Granollers i que pretenem incloure en un altre ja existent molt més ampli anomenat T-cos. En termes generals, el taller té com a objectiu promocionar la creativitat i la inserció sociolaboral de la dona immigrada.
Les noves tecnologies, aquesta paraula que inclou tants conceptes, objectes, idees, elements, que ens acompanyen a quasi tots en tota la nostra trajectoria vital. Aquesta paraula que ens ha permès veure imatges i fins i tot vídeos d’una cosa tant especial com és un nadó creixent dins el ventre de la seva mare. També ens ha permès disfutar, gaudir, jugar amb les múltiples possibilitats que ens ofereix: a través dels ordinadors, els telèfons mòbils, les televisions, els viatges, les senyals, etc. La meva tecnoautobiografia és un petit resum de totes aquestes sensacions i de com les noves tecnologies s’han endinsat en la meva vida.
Us adjunto l'enllaç del vídeo, està penjat a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=xOEPkbl-4zI
Pot viure a l’actualitat un adolescent sense el mòbil? O un adult o no tant adult japonès sense els videojocs? O bé un enginyer sense el seu ordenador portàtil d’última generació?
Ens hem fet dependents de les noves tecnologies? Podem viure sense les noves tecnologies? Es prioritza en una llar la tarifa plana d’Internet abans que omplir la nevera? Es prioritza la PSP del nen o la nena davant els llibres de l’escola? Hi ha persones i famílies que ho fan, però no cal generalitzar.
Penso que les noves tecnologies tenen moltes coses positives i moltes d’altres de negatives. Però la recomanació seria que tot ha de ser en la seva mesura; que inevitablement les tecnologies han entrat en les nostres vides per no sortir-ne, sinó, en tot cas, incrementar la seva presència. Hem de saber conviure amb els nous avenços sense dependre’n. Hem d’ensenyar a posar límits, però també hem d’ensenyar a utilitzar-les amb responsabilitat i a algunes persones hem d’ensenyar-los hi les avantatges que les noves tecnologies poden tenir com a elements de suport, d’ajuda i complementari a moltes de les seves activitats i tasques. És important estendre aquesta realitat tecnològica a tota la població i fer-la arribar a altres països.
Els avenços tecnològics són els responsables de la qualitat de vida de gran part de ciutadans de tot el món. Ja que estem parlant d’un fet que és transversal a quasi bé tots els estats, països, ciutats, regions i continents. Les noves tecnologies han protagonitzat els avenços més importants dels segles XX i XXI.
Però cal no oblidar tots aquells aspectes negatius que suposen per la seva impersonalitat, la seva fredor, el poc humanisme i la més pura racionalitat; sense pràcticament deixar cabuda als sentiments, les emocions i les impressions. És per aquest motiu que cal ser cautelosos i aprofitar i disfutar de totes aquelles positives que ens ofereixen les noves tecnologies sense dependre’n i poder-ne fer un bon ús en totes les àrees de la nostra trajectòria vital.
El següent anunci ha estat extret de la revista Dominical del Periódico publicada el 3/1/10. Inicialment ens va sobtar la combinació de la imatge del nen plorant amb el següent eslògan: en navidad, no todos reciben lo que desean. Vam pensar que era molt irònica la combinació de la fotografia del nen amb jersei de rombes típic d’estètica adinerada, l’arbre de nadal de fons i el nen plorant. El lema publicitari sobreposat a la imatge ens indica que probablement el nen plora perquè no ha rebut els regals esperats i en canvi, la Cadena de ràdio sí: 4.819.000 oients. Segurament llegint únicament el lema publicitari no t’esperes aquesta fotografia: no t’esperes un nen occidental, blanc, ros, amb una estètica que ens indica que probablement és de família amonedada, plorant perquè no ha rebut tots els regals que esperava. Probablement t’esperes una fotografia que reflecteixi que no totes les persones al Nadal reben tot el que desitgen, però no precisament que no reben coses tant banals i superficials com poden ser els regals dels reis, el Pare Noel, el Tió, San Nicolás, Schmuzli, Babushka o altres figures nadalenques que reparteixen regals als nens i nenes. És per aquest motiu que hem traslladat l’eslògan a un altre context, amb una altre fotografia i donant per tant a l’anunci un significat completament diferent. Hem escollit una imatge d’
una nena negra, pel contrast amb el nen blanc occidental; que està espantant les mosques que se li posen sobre el cap, que va vestida amb una samarreta ample, que li cobreix tot el cos i està descalça. La fotografia transmet pobresa, fam, manca de recursos i l’eslògan ironitza sobre el fet que hi ha nens i nenes que no només al Nadal no reben el que esperen sinó que durant tot l’any no reben coses tant essencials i bàsiques com són: l’aigua potable i els aliments, per a poder cobrir les necessitats bàsiques. Fent servir el mateix mètode que l’anunci, hem complementat amb xifres el missatge que volíem transmetre: la fam i la desnutrició maten anualment a 6 milions de nens i nenes, en contraposició a la xifra rècord d’oients de la Cadena Ser. Finalment, la frase Pase lo que pase eslògan que defineix la cadena i que sempre utilitza en tots els seus anuncis, tant a la ràdio, la televisió, les revistes, etc. l’hem escrit entre dos signes d’interrogació, intentant donar peu a la reflexió: passés el que passés aquesta nena estaria envoltada de fam i pobresa? Probablement no.
